Fa uns mesos, ja ens vam referir en aquest apartat als llibres de geografia que atresora la biblioteca del nostre Museu Escolar. Déiem aleshores que "tot era geografia" i que "aquesta es colava en les nostres vides per múltiples escletxes", espais pels quals, al costat dels "pares" de la geografia actual, deambulava l'univers etern de Jules Verne. En certa forma, continuem ara el que vam apuntar aleshores, abundant –si més no breument– en la riquesa dels nostres fons "geogràfics", entre altres, aquells referits a la presència d'aquesta disciplina a l'escola.

És sabut que l'ensenyament de la geografia sempre va tindre un marcat caràcter descriptiu. Oceans, continents, països i serralades van anar a parar als quaderns i a les ments d'un alumnat que s'aprestava a conéixer el món des del pupitre. La tasca impagable dels/de les mestres va ser decisiva per a fer-nos obrir els ulls i convertir-nos en curiosos observadors no sols d'enciclopèdies, sinó també de planisferis, atles i globus terraqüis. Així, vam aprendre a situar les piràmides al costat del Nil; "la muralla" a la Xina; els esquimals en "el pol"; els "negrets" a Àfrica o l'estàtua de la llibertat a Nova York, "a dalt" d'on els indis... Més pròxim a nosaltres, la geografia d'Espanya ens va fer familiaritzar-nos amb regions i províncies, muntanyes i rius... al ritme del punter sobre la pissarra o sobre els mapes de Paluzie o de Dalmau penjats en les parets de l'aula.

Pràcticament des del seu origen, el Museu Escolar de Puçol ha vingut incorporant nombrosos objectes relacionats amb el que podríem denominar la cultura material de l'escola, entre altres, aquells relacionats amb la docència de la geografia. Dels llibres d'aquesta matèria ja es va parlar, per això hui rescatem de l'oblit alguns dels recursos utilitzats en classe per al seu ensenyament. Van ser uns anys en què, mancant mitjans digitals, els elements esmentats - mapes o "boles" del món -, ho van ser tot per a ensenyar altres terres i altres gents. A tall d'exemple, el museu conserva, almenys, una desena de globus terraqüis i d'altres mapes, alguns singulars, com el d'Àfrica de 1886, en el qual encara podem observar els immensos territoris desconeguts d'un continent que, a penes un any abans, en la Conferència de Berlín, havia sigut repartit entre les potències europees. Uns altres es refereixen a Espanya, a les seues conques hidrogràfiques o a les seues produccions agrícoles a mitjan segle XX, amb el blat en l'altiplà, els tarongers a València o les hortes a la vora del Mediterrani...

Els globus terraqüis són del segle XX, la major part de Dalmau Carles i amb suport metàl·lic, si bé un d'aquests –el més antic, probablement de la dècada dels quaranta– ho conserva de fusta. Tots mostren una geografia política trufada de fronteres i colors, de deixos colonials (Sàhara espanyol...) i "telons" d'acer, i ens parlen d'un passat que encara cueja en el món postmodern del segle XXI.

Tots aquests objectes reposen hui en el nostre museu, però abans van formar part de l'escola i de les llars d'uns/es xiquets/es i adolescents que es van acostar a la Terra i la van fer girar, amb la curiositat posada en els dits i en els ulls, preparant-se per a un viatge que encara estava per escriure.

Autor: Rafael Martínez, director del Museu Escolar.